El nostre estimat conserge, Josep Manel Vargas, ja s’ha jubilat, després de 20 anys treballant en aquest institut.
S’ha jubilat abans dels 60 anys ja que havia treballat de miner quan era més jove. Era el nostre impresor personal de l’instinius ja que, entre ell i l’Ester, per imprimir tots els cartells, el necesitàvem.
Entre tots el delegats van escriure una carta de comiat i li van llegir en una concentració de tots els alumnes al gimnàs de l’institut, on li van organitzar una trobada sorpresa a les 14.15h del dia 20 de gener, data en que es jubilava. A l’entrar, va començar a plorar mentre els alumnes de primer, dirigits pel Gustau, li cantaven la cançó de “Em dones Força”. Més tard, va venir el president de l’AMPA i li va donar una placa commemorativa amb el seu nom i unes frases que li havien dedicat els pares. La carta que van escriure els representants dels alumnes -i que va ser inerrompuda per la sirena i la música de sortir- va ser la següent:
Estimat conserge,
Ens hem reunit aquí per donar-te les gràcies; gràcies per tots aquests anys, per haver-nos fet riure tantes vegades i per haver-nos donat un “ibuprofeno” quan ho necessitàvem. Gràcies per haver-nos cridat a consergeria ens els moments més oportuns: sempre resonarà dins el nostre cap la teva veu anunciant-nos que s’anul·laven les classes un dia de neu.
Trobarem a faltar les teves bronques quan perdem la clau de la taquilla, que anem a consergeria i no hi siguis llegint el diari… I és que, de tota la gent que corre per l’institut (o hi ha corregut alguna vegada), tu ets dels personatges més pintorescos: recordarem les nostres visites a consergeria per sobre de les claus del Toni Riba, de les bronques de la Gemma, dels sermons de l’Ivet i dels acudits del Màrius.
A partir d’ara comences una nova etapa per dedicar-te a fer el que t’agradi sense preocupacions: començaràs a substituir el carro de les eines per la bici, els alumnes pels teus amics i els “ibuprofenos” per “barritas energéticas”. I és que realment t’envegem.
Esperem que, de tant en tant, paris de pedalar un moment i te’n recordis de nosaltres, perquè aquí et recordarem tots els que hi som i els que han estat a l’institut, i els que estan per venir, no et preocupis que en sentiran a parlar, perquè la teva petjada no s’esborrarà fàcilment (ni tant sols amb el líquid que ens dónes per netejar les taules que embrutem de “típpex”). I, encara que et substitueixin, mai ningú arribarà al teu nivell, perquè conserges com tu ja no en queden.
Et trobarem a faltar.
Josep Manel Vargas ens veiem aviat, si us plau!
Aqui sota us deixem una forma de contactar-nos per escriure les coses que penseu sobre el nostre ex-conserge Vargas.
insaltbergueda.wordpress.com 