Entrevista al Vargas

En Josep Manel Vargas Perez  s’acaba de jubilar i com  que és la persona que fa més anys que està en aquest institut, des de la consergeria, ha viscut i ha conegut tot el que ha passat en aquesta institució durant 20 anys. Per aixó, en aquests moments en que podrà reposar de la seva vida laboral, ens hem adreçat a ell per fer-li una petita entrevista per tal de conèixer la seva opinió sobre algunes questions de l’institut i de la seva expèriencia en aquests anys.

T’ha agradat ser conserge d’aquest institut?

Sí, m’he sentit molt respectat i valorat.

Com t’han anat aquests anys?

Molt bé.

Què és el que trobaràs més a faltar?

Tot l’enrenou que feu vosaltres i els companys de feina.

Quins projectes tens?

Tinc moltes coses a fer, m’agrada canviar la fisonomia de casa meva i ara tindré temps de fer-ho, cuidar més bé del meu hort i sobretot, la bici amb els meus amics de l‘equip A, tinc moltes rutes preparades per  realitzar i moltes coses més,… la qüestió es no parar.

Què és el que t’ha fet enfadar més durant aquest anys?

Veure alumnes que no respecten el material (cadires, taules, panys, etc). Al cap i a la fi, es també casa seva per uns quants anys i desprès vindran més alumnes que necessitaran utilitzar aquest mateix material.

En què ha consistit el teu treball?

Cuidar del telèfon, fer fotocòpies, atendre alumnes/pares/professors i fer una mica de manteniment a l’edifici.

Què opines de la teva companya, l’Ester?

Es la persona més dolça, atenta, servicial i molt treballadora que es pot trobar; una bella persona la qual aprecio moltíssim.

Quan vas arribar a aquest centre, que és el primer que vas fer?

Ajudar a acabar de muntar-lo doncs estava completament en el seu inici.

Com era la vida a les cargoleres?

Sorollosa i claustrofòbica, però va ser la base per poder aconseguir el magnífic institut que tenim ara.

Quina és la teva opinió sobre els professors?

Jo, com a professors no puc opinar; com a companys de feina són unes persones insuperables.

Ens trobaràs a faltar?

Moltíííííííííííssim

Fins aquí aquesta entrevista al nostre estimat conserge – encara que retirat, sempre serà el nostre “estimat conserge”-, desitjant-li que  li vagi molt bé la vida de jubilat jove.

Nosaltres també el trobarem molt a faltar!

La vida continua….

Adéu Vargas!

El nostre estimat conserge, Josep Manel Vargas, ja s’ha jubilat, després de 20 anys treballant en aquest institut.

S’ha jubilat abans dels 60 anys ja que havia treballat de miner quan era més jove. Era el nostre impresor personal de l’instinius ja que, entre ell i l’Ester, per imprimir tots els cartells, el necesitàvem.

Entre tots el delegats van escriure una carta de comiat i li van llegir en una concentració de tots els alumnes al gimnàs de l’institut, on li van organitzar una trobada sorpresa a les 14.15h del dia 20 de gener, data en que es jubilava. A l’entrar, va començar a plorar mentre els alumnes de primer, dirigits pel Gustau, li cantaven la cançó de “Em dones Força”. Més tard, va venir el president de l’AMPA i li va donar una placa commemorativa amb el seu nom i unes frases que li havien dedicat els pares. La carta que van escriure els representants dels alumnes -i que va ser inerrompuda per la sirena i la música de sortir- va ser la següent:

Estimat conserge,

Ens hem reunit aquí per donar-te les gràcies; gràcies per tots aquests anys, per haver-nos fet riure tantes vegades i per haver-nos donat un “ibuprofeno” quan ho necessitàvem. Gràcies per haver-nos cridat a consergeria ens els moments més oportuns: sempre resonarà dins el nostre cap la teva veu anunciant-nos que s’anul·laven les classes un dia de neu.

Trobarem a faltar les teves bronques quan perdem la clau de la taquilla, que anem a consergeria i no hi siguis llegint el diari… I és que, de tota la gent que corre per l’institut (o hi ha corregut alguna vegada), tu ets dels personatges més pintorescos: recordarem les nostres visites a consergeria per sobre de les claus del Toni Riba, de les bronques de la Gemma, dels sermons de l’Ivet i dels acudits del Màrius.

A partir d’ara comences una nova etapa per dedicar-te  a fer el que t’agradi sense preocupacions: començaràs a substituir el carro de les eines per la bici, els alumnes pels teus amics i els “ibuprofenos” per “barritas energéticas”. I és que realment t’envegem.

Esperem que, de tant en tant, paris de pedalar un moment i te’n  recordis de nosaltres, perquè aquí et recordarem tots els que hi som i els que han estat a l’institut, i els que estan per venir, no et preocupis que en sentiran a parlar, perquè la teva petjada no s’esborrarà fàcilment (ni tant sols amb el líquid que ens dónes per netejar les taules que embrutem de “típpex”). I, encara que et substitueixin, mai ningú arribarà al teu  nivell, perquè conserges com tu ja no en queden.

Et trobarem a faltar.

Josep Manel Vargas ens veiem aviat, si us plau!

  

Aqui sota us deixem una forma de contactar-nos per escriure les coses que penseu sobre el nostre ex-conserge Vargas.

Nom(necessari)

Correu electrònic(necessari)

Lloc web

Comentari(necessari)

Envia

Δ