Entrevista al Vargas

En Josep Manel Vargas Perez  s’acaba de jubilar i com  que és la persona que fa més anys que està en aquest institut, des de la consergeria, ha viscut i ha conegut tot el que ha passat en aquesta institució durant 20 anys. Per aixó, en aquests moments en que podrà reposar de la seva vida laboral, ens hem adreçat a ell per fer-li una petita entrevista per tal de conèixer la seva opinió sobre algunes questions de l’institut i de la seva expèriencia en aquests anys.

T’ha agradat ser conserge d’aquest institut?

Sí, m’he sentit molt respectat i valorat.

Com t’han anat aquests anys?

Molt bé.

Què és el que trobaràs més a faltar?

Tot l’enrenou que feu vosaltres i els companys de feina.

Quins projectes tens?

Tinc moltes coses a fer, m’agrada canviar la fisonomia de casa meva i ara tindré temps de fer-ho, cuidar més bé del meu hort i sobretot, la bici amb els meus amics de l‘equip A, tinc moltes rutes preparades per  realitzar i moltes coses més,… la qüestió es no parar.

Què és el que t’ha fet enfadar més durant aquest anys?

Veure alumnes que no respecten el material (cadires, taules, panys, etc). Al cap i a la fi, es també casa seva per uns quants anys i desprès vindran més alumnes que necessitaran utilitzar aquest mateix material.

En què ha consistit el teu treball?

Cuidar del telèfon, fer fotocòpies, atendre alumnes/pares/professors i fer una mica de manteniment a l’edifici.

Què opines de la teva companya, l’Ester?

Es la persona més dolça, atenta, servicial i molt treballadora que es pot trobar; una bella persona la qual aprecio moltíssim.

Quan vas arribar a aquest centre, que és el primer que vas fer?

Ajudar a acabar de muntar-lo doncs estava completament en el seu inici.

Com era la vida a les cargoleres?

Sorollosa i claustrofòbica, però va ser la base per poder aconseguir el magnífic institut que tenim ara.

Quina és la teva opinió sobre els professors?

Jo, com a professors no puc opinar; com a companys de feina són unes persones insuperables.

Ens trobaràs a faltar?

Moltíííííííííííssim

Fins aquí aquesta entrevista al nostre estimat conserge – encara que retirat, sempre serà el nostre “estimat conserge”-, desitjant-li que  li vagi molt bé la vida de jubilat jove.

Nosaltres també el trobarem molt a faltar!

La vida continua….